Cultura i Ciutat
2. Què en penseu sobre l'art urbà? Creieu en la funció social que pot generar l'art? En cas afirmatiu quines estratègies plantegeu? 3. Quin rol ha de tenir l'art en la transformació de la ciutat i en la configuració de l'espai públic? 4. Quins mecanismes teniu per aconseguir que la cultura arribi a tothom?
ALBERT BATET, alcaldable per CIU
2.
Penso que en propostes d'art urbà, hi ha camí per explorar encara més. N'hem tingut mostres molt potents a Valls, per exemple, per les Festes Decennals de 2011, amb l'exposició Lumens, una mostra d'art urbà amb intervencions lumíniques avantguardistes que va ser una proposta artística molt aplaudida i d'ampli ressò, guardonada fins i tot amb els premis Laus. O des del mateix col·lectiu vostre de Sopes d'All amb les intervencions artístiques en els últims anys per posar en valor i redescobrir els torrents o el patrimoni de Valls. I també un fet a destacar, penso és el treball que s'ha fet per canalitzar les inquietuds i propostes dels joves artistes grafiters, escoltant-los i acordant amb ells una ordenança municipal que posés a la seva disposició parets lliures i que donés la importància que es mereix el seu art en l'espai urbà.
3.
Aquest és un debat interessant. Deixeu-me centrar en el nostre patrimoni artístic, perquè és un tema que sempre m'ha preocupat molt. Tenim com a ciutat espais singulars, espais amb valor patrimonial, artístic i paisatgístic, que formen part de la nostra història, que expliquen com s'ha construït Valls i que, la veritat, durant molts anys no només se'ls oblidava, sinó que desapareixien del mapa, s'esborraven del nostre paisatge quotidià. Durant massa temps van apostar per un urbanisme que no tenia en compte ni la història ni la configuració urbana tradicional de Valls... Això va tenir conseqüències nefastes, la més greu pel Barri Antic, però també per exemple pels torrents, posant-hi formigó, canalitzant-los i posant-hi les clavegueres. D'això no fa tants anys. Si no s'és fidel a la història, no es pot tenir projecte de futur. Calia canviar-ho, calia donar-hi la volta i per això els esforços que s'han fet, per exemple, amb la Biblioteca Popular, o el Convent del Carme, o els arcs de Ca Magrané, o la sala gòtica de Ca Sagarra... i ara que iniciarem la recuperació de les muralles medievals o el call jueu.
4.
Participació, participació i més participació. Mirin, des de l'Ajuntament, hem reforçat la programació cultural estable convertint els nostres teatres en un dels grans referents culturals al sud de Catalunya; també hem fet de la Festa Major i de la Fira de Santa Úrsula, celebracions cada cop més potents i de més ressò i amb la pràctica totalitat dels actes gratuïts; s'ha potenciat la presència d'artistes de Valls o grups musicals de la ciutat. Hem aconseguit equipaments i serveis públics de cultura a l'alçada de la ciutat com la Biblioteca Carles Cardó o també el Museu de Valls, que aviat es podrà ampliar... Tot això és una manera de fer cultura, de polítiques a favor de la cultura, però el més important i del que penso que, com a ciutat, ens podem sentir més satisfets és de l'altíssim nivell de participació i implicació de molta gent, començant per les entitats que tenen un paper fonamental. Cultura a Valls és participació en estat pur i ha de continuar sent així.
ROSA MARIA IBARRA, alcaldable pel PSC
2.
Que és necessari com qualsevol altre art existent. Sí. Primer posar en solfa l’activitat al voltant de la gent implicada, i tots plegats comptar amb uns recursos importants per oferir espais, i coneixements a tot aquell interessat en aquest camp, i ha partir d’aquí treballar conjuntament.
(l’art urbà és un dels millors exemples dels propòsits de l’escultura en l’entorn urbà : la comunicació, la conversació i l’ interacció. En definitiva, genera un lloc de trobada, i aquest ens ajuda a sentir-nos, tot i que sigui per petits instants, a percebre sensacions que formen imprescindiblement part de la nostra vida i que sense aquestes la creativitat no seria possible).
3.
El rol que ha de tenir l’art en la transformació de la ciutat, es que tingui un significat entenedor: Hem de fer percebre l’arquitectura, l’ urbanisme, la cultura i en definitiva, la peculiaritat d’aquest adreçat a la ciutadania. Per exemple, l’art en diferents entorns urbans darrerament en d’altres ciutats, s’ha convertit en un model d’identitat de la cultura universal, posant de manifest el que hi ha d’igual manera entre el ciutadà i la seva ciutat.
4.
Doncs fer-la participativa i propera on tothom s’hi vegi implicat, però per això cal comptar amb tothom que estigui implicat d’una manera o altra en entitats, associacions o qualsevol altre alternativa que pugui portar a qualsevol a formar-ne part. Cal aprofitar les àrees que tenim actualment com podria ser Xarxa de Cultura o bé el Consell Cultural, o bé agafa nous models d’altres ciutats creant un punt de referència on tots ens hi sentim partícips per esdevenir un referent cultural d’àmbit local primerament i perquè no d’àmbit nacional.
FRANCESC MARTINELL, alcaldable per Crida per Valls CUP
2.
La nostra concepció de l’art urbà va més enllà de l’estètica i sí, creiem en la seva funció social. Per mitjà de l’art urbà es pot acostar i dinamitzar la vida juvenil al carrer, per mitjà d’accions i tallers. Es pot educar en valors, tal com la solidaritat, el companyerisme, la tolerància. Evidenciar que l’art és una manera d’expressar els pensaments i compartir-los amb la resta de persones. Així es poden promoure actuacions vinculades amb l’entorn i buscar i alliberar espais de creativitat per artistes vallencs amb un doble objectiu: la funció social abans esmentada i la dignificació i la posada en valor d’un espai degradat.
3.
L’art ha de ser una de les disciplines que vetlli per a la transformació en positiu de la ciutat. Les persones tenen molt a dir en com volen i com ha de ser l’espai públic, ja que en són les usuàries i propietàries. Així que per mitjà de l’art i d’altres disciplines es pot configurar l’espai públic, perquè aquest sigui utilitzat, habitat i respectat per totes aquelles persones que han participat en la seva creació. Actualment la realitat està molt lluny d’aquestes premisses de configuració, doncs és l’Ajuntament qui defineix com han de ser aquests espais sense posar-ho en consideració de les persones que l’han d’habitar. El govern actual de CIU ensenya els plànols dels diversos espais una vegada ja tancats i quan és molt complicat fer-hi la més mínima rectificació, a més a més l’espai el construeix una empresa i els veïns i veïnes no tenen cap intervenció ni en el disseny ni en la construccio.
4.
La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la Crida per Valls - CUP , entenem que la cultura ha de ser per als ciutadans un mitjà de relació social, participació, diàleg i reflexió comuna que ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a catalans i com a vallencs i vallenques. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per posar unes bases sòlides sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.
JORDI CARTANYÀ, alcaldable per ERC
2.
L’art urbà, és una bona fórmula per realçar diversos espais públics a partir de la creació artística. Pensem que és una iniciativa pot servir per fer atractius alguns entorns que ara per ara estan en l’imaginari col·lectiu com a espais degradats, poc atractius i poc segurs. S’ha d’anar més enllà del grafiti com a única expressió actual d’art urbà a Valls.
3.
L’art en la transformació de la ciutat, tal i com hem comentat anteriorment pot esdevenir un element de valor afegit en la trama urbana. Creiem que la posada en marxa de la fàbrica cultural com a pol de creació en tots els aspectes artístics, podria contemplar un apartat d’acció urbana implementant espais per transformar-los o reinventar-los estèticament a través de l’art urbà.
4.
Entenem la cultura com a eina motor de ciutadania lliure i compromesa amb la societat. Una manera de fer que les persones se sentin seves les festes, les tradicions i la cultura és amb un model organitzatiu i de participació com el que va impulsar ERC quan va tenir responsabilitats de govern. Per això volem revitalitzar aquells òrgans de participació ciutadana i de les entitats culturals: el Consell de Cultura, la Coordinadora de Festes i la Xarxa de Cultura.
El programa d’ERC preveu diferents mesures per garantir l’accés a la cultura a diferents sectors de la població, però també per fomentar la creació. El projecte de de la fàbrica cultural, per exemple, ajudarà als artistes del territori a desenvolupar els seus projectes i fer-los pujar a l’escenari.
FRANCESC CABALLERO, alcaldable pel PP
2.
L’art urbà és bo, dins uns paràmetres. Per a nosaltres, aquests paràmetres son el respecte a la propietat privada i el respecte als bens públics, basats en el civisme, la convivència i el respecte a les persones i a la ciutat. Per fer-ho possible cal dotar d’espais adients per a desenvolupar-ho. Entenem que hi ha diverses formes d’art urbà, tot és considerar que considereu vosaltres per art urbà. Totes les formes d’expressió d’art son positives i s’han d’ajudar al màxim des dels ajuntaments.
3.
Totalment complementari., ja que un es pot recolzar en l’altre i, de vegades fins i tot, és necessari aquest vincle. Només posem dues condicions: la qualitat i el respecte de l’entorn de cada lloc concret.
4.
Fer-la més accessible, amb activitats continuades i cicles estables, públiques i gratuïtes en espais públics. De tota manera la cultura, com a terme genèric, és molt més ampli. Nosaltres entenem la cultura com un concepte molt ampli, que va des del civisme i la convivència, el respecte al demés, la formació educativa i totes les expressions culturals en totes les seves formes. La família i l’escola son dos elements fonamentals. A partir d’aquí l’administració ha d’ajudar i complementar afavorint totes les expressions.
RAMON FONT, alcaldable per Compromís per Valls
2.
A Valls, l’art urbà no destaca per la seva abundància, tret de determinades intervencions de col·lectius que el reivindiquen. L’Ajuntament no aposta per la cultura d’arrel, la cultura inclusiva, la contraposada a la cultura elitista. Tenim bons artistes locals i no tenim art al carrer. Cal invertir en “laboratoris de creació” per a què TOTHOM pugui experimentar en camps com les arts plàstiques, la dansa, el circ, el teatre, les músiques tradicionals, etc.
3.
L’art enriqueix les ciutats i la seva gent. L’art dóna vida i, per tant, ha d’integrar les diferents cultures que cohabiten en cada barri. Valls està mancada de representacions artístiques que acompanyin o que formin part del nostre mobiliari urbà, del nostre entorn més proper amb l’objectiu de fer-lo més agradable.
4.
La cultura no ha d’excloure. Espectacles, escola de música i altres ofertes culturals han de ser accessibles a tothom. Volem més cultura gratuïta i, quan s’hagi de pagar, que es faci en funció dels ingressos i la realitat de cada nucli familiar (tarifació social).
També volem incrementar les polítiques patrimonials i de la “memòria” (l’arxiu). D’una banda, hem de treure rendiment al fons documental del nostre arxiu. Crearíem “l’arxiu de la memòria” per a què els vallencs i vallenques puguin deixar en dipòsit (per ser consultades) les seves vivències dels anys viscuts a Valls i de com la ciutat ha anat canviant en tots els sentits. I d’una altra part, impulsaríem un programa entre l’arxiu i les escoles, amb la idea que personatges representatius de Valls passegin amb alumnes pels carrers i places, explicant-los com ha canviat la ciutat on van néixer i créixer, tot reforçant els relats amb fotos, enregistraments i documents de cada època.
I sobre els nostres patrimonis, s’ha de ser valent i vetllar molt més per la seva preservació. A més del documental, ens referim al patrimoni natural, l’industrial, l’arqueològic i l’arquitectònic. Sobre aquest darrer, s’han d’exigir responsabilitats als seus titulars en quant a la seva conservació. Un dels diversos ajuts que proposem, és que l’Ajuntament destini bona part dels diners que rep pel concepte de taxa turística a la recuperació del nostre patrimoni.
